QUÈ ÉS LA CONJUNTIVITIS PRIMAVERAL?

QUÈ ÉS LA CONJUNTIVITIS PRIMAVERAL?

Què és la conjuntivitis primaveral?

Un dels processos al·lèrgics oculars més freqüents és la conjuntivitis primaveral. Pot afectar a persones de qualsevol edat, encara que la màxima incidència es dóna entre els 18 i els 35 anys, sense diferències entre els dos sexes. Hi ha normalment un factor genètic, de manera que persones amb antecedents familiars d’al·lèrgia tenen més probabilitats de desenvolupar-la. Els al·lèrgens més comuns en aquesta afecció són els pòl·lens dels arbres (olivera, plàtan o xiprer) i de gramínies.

-Símptomes
La picor és el principal símptoma d’aquesta malaltia. A més, pot presentar llagrimeig, ulls vermells, inflor de les parpelles, secrecions i dolor ocular. En casos més severs poden aparèixer molèsties davant la llum (fotofòbia) i visió borrosa. Els símptomes solen aparèixer en tots dos ulls, encara que de vegades en un de sol.

Hi ha una clara relació entre les molèsties i el període de l’any en què circulen els al·lèrgens. Pot associar afectació nasal, com la rinitis al·lèrgica, o faríngia.

-Tractament de la conjuntivitis primaveral
És recomanable acudir a l’oftalmòleg tan aviat com s’iniciïn les molèsties, per valorar l’estat, la gravetat i donar el tractament més adequat.

En les conjuntivitis al·lèrgiques estacionals lleus, s’utilitzen antihistamínics tòpics. En casos moderats o amb afectació extraocular, com nasal o cutània, s’afegeixen antihistamínics per via oral. En casos més severs està indicada l’associació de corticoides tòpics. Aquests poden tenir efectes secundaris depenent de la seva potència, durada del tractament i resposta de cada persona, és per això que l’ús d’aquests medicaments deu ser sempre prescrit i controlat per l’oftalmòleg. En casos d’al·lèrgia molt severa, pot ser necessària l’administració de corticoides via sistèmica.

-Prevenció
Davant d’una conjuntivitis al·lèrgica estacional han de realitzar proves d’al·lèrgia per determinar els al·lèrgens causants i valorar el tractament mitjançant vacunació, que sol ser eficaç a llarg termini.

El control ambiental és la cura preventiva més important per a les persones amb aquesta patologia. Per a això, s’ha d’evitar l’exposició a l’al·lergen causant, encara que això pot ser complicat en molts casos. Evitar o reduir sortides al camp, tancar les finestres, l’ús d’aire condicionat amb filtres i l’ús d’ulleres de sol en períodes de pol·linització, són mètodes aconsellables. Quan l’exposició ja s’ha produït, rentats amb sèrum fisiològic o llàgrimes artificials poden servir per netejar els al·lèrgens de la superfície ocular, reduint el temps de contacte. Mitjançant aquestes mesures preventives s’intenta evitar que els símptomes al·lèrgics oculars es repeteixin any rere any.
Font: Centre d’Oftalmologia Barraquer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Call Now Button